El Govern de la Generalitat ha presentat recentment al Parlament el Projecte de Llei de Pressupostos per a l’any 2026, que serà debatut properament. A criteri de la Plataforma per la Família, les dades del projecte de llei evidencien una absoluta absència de política familiar, d’iniciatives de suport a les famílies. Només 13 milions d’euros en un projecte total de pressupostos de 49.000 milions.
En tot el projecte de Pressupostos de la Generalitat no s’identifica una estratègia transversal de suport a la família, ni mesures dirigides a fomentar la natalitat o a facilitar l’atenció als fills. Demostren que no existeix un pla integral de suport a la família.
A més, en aquest projecte de Pressupostos no s’implementa cap mesura de les que va aprovar el Parlament de Catalunya el passat 6 de novembre de 2025 (fa més de quatre mesos) en una moció subsegüent a una interpel·lació que havia estat presentada pel Partit Popular, però que van votar a favor la majoria de partits. Per tant, és d’esperar que en el debat parlamentari els diversos grups incorporin mitjançant esmenes algunes de les mesures que els propis partits van votar a favor.
Aquesta insensibilitat del Govern de la Generalitat en allò que fa referència a la família, és especialment preocupant en el context de que Catalunya presenta una de les taxes de fecunditat més baixes d’Europa, amb conseqüències directes pel sistema de benestar, el mercat laboral i la sostenibilitat demogràfica.
Com és ben conegut, la taxa de natalitat mínima per al relleu generacional és de 2,1 fills per dona, i Catalunya es situa actualment a 1,08 (dades INE/Idescat de 2024), a penes una mica més de la meitat d’allò necessari per aquell recanvi generacional. I encara puja una mica perquè els immigrants residents a Catalunya tenen més fills que els autòctons.
El desinterès que el Govern del president Salvador Illa mostra per les polítiques de suport a la Família que es veu al projecte de Pressupostos, s’evidencia també en haver esborrat el nom de “família” o “famílies” en l’organigrama de la conselleria de Drets Socials. La que abans se’n deia Secretaria d’Afers Socials i Famílies, ara se’n diu Afers Socials i Inclusió.
El president de la Plataforma per la Família, Daniel Arasa, manifesta que “un aspecte que reconeixem com molt positiu dels Pressupostos es la preocupació per mantenir la Renta Garantida de Ciutadania, que és un ajut mensual per a famílies amb ingressos baixos o sense recursos. Però això s’inscriu en una política assistencial, mentre tota política familiar ha de ser universal. La política familiar es una política de foment, d’inversió, de reconèixer l’aportació de la família a la societat i d’incentivar la seva funció social, educativa i assistencial, i afavorir la seva estabilitat. Els ajuts a les rendes baixes o a situacions diverses de vulnerabilitat són bons i necessàris, però s’han d’incloure en un àmbit diferent”.
Fins ara els ajuts a les famílies a Catalunya són pocs i fragmentats, no es prioritzen incentius directes a la natalitat i no es desplega una política fiscal o econòmica orientada a les famílies amb fills.
En aquest sentit, una política comú dels Governs de l’Estat i de la Generalitat en matèria demogràfica és la de basar-se exclusivament en la immigració, inclosa la il·legal.
La manca de polítiques de suport a la família té com a conseqüència l’acceleració de l’envelliment demogràfic, la reducció futura de la població activa, més pressió sobre el sistema de pensions i serveis socials i més dificultats per a mantenir l’estat del benestar. Tanmateix contribueix a l’increment de les desigualtats territorials, sobretot a les zones rurals.
Nota de premsa enviada per la Plataforma per la Família als diferents mitjans de comuniciació de Catalunya.