dimecres, 4 de juliol de 2018

Simposio Internacional: "Padres de edad avanzada, generaciones y solidaridad intergeneracional en la familia"


El principal objetivo de este Simposio Internacional es debatir en torno a las nuevas líneas de investigación que hacen referencia a la solidaridad intergeneracional familiar, interpretadas a la luz de los resultados de dos encuestas realizadas en Italia y España a partir de muestras representativas de la población. Un segundo objetivo es fomentar un enfoque interdisciplinar respecto a la solidaridad intergeneracional familiar, poniendo en diálogo los diferentes supuestos teóricos y las evidencias empíricas de los estudios italiano y español. Ambos estudios se han realizado según el paradigma de la sociología relacional y las contribuciones aportadas por otras ciencias sociales cercanas a la sociología. 

El siglo de la revolución familiar


Acabamos de conocer las cifras del Instituto Nacional de Estadística sobre la población española: el invierno demográfico y el envejecimiento de la población se aceleran como nunca. Lo mismo sucede en casi todo el planeta. Dos mil cien millones de personas tendrán más de sesenta años a mediados de este siglo frente a los novecientos millones que hay en la actualidad.
La llamada tercera edad está llamada a ser el grupo de presión político más fuerte, cuyos intereses serán tenidos cada vez más en cuenta por los partidos políticos que gobiernen o aspiren a hacerlo. Mientras por arriba de la pirámide demográfica crece la esperanza de vida, por su base el invierno demográfico reina como una verdadera epidemia en toda Asia y Europa, y empieza a sentir su frío helado en América y Oceanía. Solamente África por ahora se salva de este acelerado y continuo descenso de la fecundidad, que amenaza con frenar el crecimiento económico, quebrar el sistema de bienestar tal como lo conocemos y traer una mayor pobreza a las generaciones futuras. Es un verdadero invierno, no florecen niños y el blanco puebla cada vez más nuestras cabezas. La edad media de la población española es ya hoy de casi cuarenta y cinco años, y en dos mil treinta será la segunda más elevada del mundo, con cincuenta años y medio, solamente por detrás de Japón, y empatada con Italia y Portugal.
Las causas de la caída de la fecundidad son muy variadas, y tienen mucho que ver con la construcción de un modelo social cada vez más individualista, y de una economía de mercado cada vez más consumista y especulativa. En este modelo la dimensión familiar de las personas no encuentra ni espacio ni reconocimiento, por lo que una de las consecuencias más visibles, común a todos los países, es el rápido descenso del número de matrimonios y el retraso cada vez más grande de la edad de acceso a la maternidad (ahora mismo en los treinta y dos años). Tenemos a fecha de hoy la generación de mujeres más infecunda de los últimos ciento treinta años en España, y la realidad es que el número de mujeres en edad fértil cada año será menor. Es la consecuencia de un período interminable, que comenzó hace casi cuarenta años, con una fecundidad de entre uno punto tres y uno punto cuatro hijos por mujer, a pesar de la fuerte inmigración recibida desde los años noventa.
Por otro lado, cada año le toca jubilarse a generaciones más numerosas, que además viven más años (la esperanza de vida está ahora en ochenta y dos años). Esto se traduce en más gasto sanitario, en pensiones y en cuidados y servicios sociales. También supone menor consumo por hogar, clave para el crecimiento económico. Estas nuevas y más numerosas clases pasivas están siendo mantenidas -con sus cotizaciones sociales e impuestos- por una población activa cada vez más reducida, que hoy paga con la confianza de que las generaciones futuras harán lo mismo con ellos mañana. La realidad es que será imposible, por una simple cuestión de matemáticas y de dejar pasar los años, mantener un sistema de bienestar que se basa precisamente en este reemplazo de unas generaciones por otras. Vamos de cabeza hacia un empobrecimiento cada vez mayor de nuestra sociedad.
Europa sigue sin dar con la clave.A medida que los efectos del invierno demográfico afectan a más personas parece que España comienza a reaccionar, y se crean Comisionados y Comisiones para estudiar el problema. Como es habitual, llegamos tarde y malNuestros vecinos europeos reaccionaron hace años, con más o menos éxito, con el desarrollo de las llamadas políticas familiares, que suelen incluir un Ministerio de la Familia para su coordinación y ejecución. Algunos han puesto el énfasis en facilitar el acceso de la mujer al mercado laboral (modelos nórdicos europeos), otros en facilitar que la madre se quede en casa al cuidado de los niños (modelo centroeuropeo).
Ninguno ha tenido buenos resultados, y los datos de 2017 constatan una mayor caída de los nacimientos en esos países. Quizás el modelo con más éxito lo ofrece Francia, con facilidades para optar por una opción u otra, con una generosa política de ayudas monetarias por hijos por un lado o de infraestructuras y servicios de cuidados para las familias por otro, y que además se mantiene estable desde hace muchos años a pesar de los cambios de signo político. La fecundidad de Francia está siendo desde hace años la más alta del continente, con una tasa de dos hijos por mujer. Recientemente, dos países en la cola de la fecundidad también están consiguiendo invertir la tendencia a la baja: Polonia gracias al programa 500+, por el que las familias reciben unos 120 euros al mes por cada hijo, y Hungría, con ayudas económicas para vivienda a los que tengan (o quieran tener) hijos e importantes desgravaciones fiscales. Ambos países además realizan campañas de comunicación pública para crear una cultura favorable a la familia en todos los ámbitos.
A este negativo panorama en España tenemos que añadir un elemento peculiar en nuestro país, cuya influencia es todavía más desfavorable para que la familia pueda constituirse, desarrollarse y ejercer sus funciones. Este elemento que agrava todavía más nuestro problema demográfico tiene un nombre concreto: se llama ‘tiempo‘. Empezamos sin tiempo la vida estudiantil, y al acabar los jóvenes se encuentran con un mercado laboral cada vez más precario, fruto de la mayor competencia por un puesto de trabajo a causa de la creciente globalización. Por eso alargan cada vez más los estudios con todo tipo de cursos y especializaciones hasta edades cada vez más tardías. Una vez en el mundo laboral, les faltan recursos para independizarse; acceder a una vivienda digna es una misión imposible, y quizá por esta razón tenemos una de las edades más tardías del mundo de emancipación de los jóvenes de casa de los padres, lo que repercute en que no se inicien nuevos hogares.
Horarios irracionales
La irracionalidad de nuestros horarios tiene también una influencia decisiva en esta carencia de tiempo. Nos levantamos muy pronto, dedicamos muchísimas horas al trabajo, que incluyen siempre una larga pausa para comer, y muchas veces para un segundo desayuno antes, puesto que comemos tan tarde que necesitamos también comer algo a mediodía. No sabemos nunca a que hora volveremos a casa, puesto que las reuniones las programan siempre tarde, o todo el mundo no marcha hasta que lo haga el ‘jefe’ para no quedar mal. Tenemos mil problemas para saber qué haremos mientras tanto con los niños desde que salen de la escuela. Y ya por la noche, esperamos descansar un poco y ver aquel programa de televisión, que comienza en ‘prime-time’ a partir de las once de la noche. El resultado, pocas horas de sueño, mucho estrés, mucho cansancio, y cada vez más tensiones en casa y en el trabajo.
Con estos horarios carecemos del tiempo necesario para cuidar nuestras relaciones afectivas, para educar y sacar adelante a nuestros niños, e incluso para formarnos como padres y madres. Aquí radica quizás una de las principales razones de nuestra elevada tasa de fracaso escolar, de violencia o adicciones juvenil, o del aumento de rupturas de la convivencia, más elevadas que en los países europeos de nuestro entorno. No tenemos tiempo; tiempo para dedicar a nuestra pareja, tiempo para convivir en familia, tiempo para conocer bien nuestros hijos y darle a cada uno el tiempo que necesita, tiempo para relacionarnos con la escuela y trabajar conjuntamente con ellos; tiempo para salir y divertirnos todos juntos; tiempo para charlar toda la familia en torno a la mesa cenando, y tiempo para descansar.
Todos los expertos nos dicen que es prioritario desarrollar lo que se denominan ‘entornos amigables’ para la familia en todos los ámbitos. Esto significa, por un lado, desarrollar políticas que permitan tener los hijos deseados, compensando sus gastos con prestaciones económicas, desgravaciones fiscales y una buena oferta de servicios; y por otro fomentar una cultura social que valore la aportación positiva de los hijos, y la inversión en capital humano como la mejor que puede hacer un país para asegurar su futuro. En el caso de España esto no tiene además ningún sentido si no lo unimos a otro paso necesario: cambiar radicalmente nuestros hábitos horarios, reformándolos en todos los ámbitos (laboral, escolar, comercial), y haciéndolos también ‘amigables’ para las familias.
La revolución familiar
Es urgente crear entornos que faciliten la vida familiar. Si en la primera mitad del siglo XX vimos la lucha para que la mujer, lo femenino, ocupara su sitio en  sociedad, puesto que era una dimensión ignorada socialmente; si en la segunda mitad del siglo pasado vimos como el respeto al medio ambiente, la ecología, era otra dimensión que se incorporaba a nuestro modelo social, pues el ignorarlo amenazaba seriamente nuestro futuro y hoy nadie discute su sitio en nuestra sociedad, el nuevo siglo XXI, el nuestro, debe recuperar la dimensión familiar e incorporarla a todos los ámbitos sociales. Si tuvimos la revolución del feminismo, y la revolución ecológica, ahora nos toca la revolución de la familia.
Somos las propias familias, a través del movimiento asociativo, quienes debemos contagiar a Europa el cambio que necesitamos, que debe ser ‘revolucionario’, radicalSi desde todos los ámbitos (civil, social, económico y político) conseguimos el cambio que necesitamos en esta situación crucial, estaremos en condiciones de afrontar en condiciones favorables el reto del cambio demográfico, y la familia obtendrá el espacio en la sociedad que se merece. Nos jugamos mucho.
Raúl Sánchez FloresDirector de Relaciones Internacionales de la Federación Española de Familias Numerosas
Secretario General de la “European Large Families Confederation (ELFAC)”

diumenge, 10 de juny de 2018

Jornada Empresa y Familia ¿Aliados o Enemigos?


i-jornada_familia-sociedad.png


El Centro Internacional de investigación Work and Family (ICWF) del IESE y la Asociación de Familias Numerosas de Cataluña (FANOC), miembros de la Plataforma per la Família Catalunya-ONU, celebran la primera Jornada sobre empresa, familia y sociedad, en la que se darán a conocer los resultados del estudio de investigación IFREI 1.5 (IESE Familiar Responsible Employer Index). 

La jornada, que lleva por nombre "Empresa y Familia ¿aliados o Enemigos?" tendrá lugar el próximo jueves 14 de junio en el IESE de Barcelona (Av. Pearson nº21), contará con la participacion de destacados ponentes del àmbito empresarial, social, político y academico. 

Para mas informació e inscripciones clicar aquí.


PROGRAMA

9:30 Bienvenida y ponencia 
Resultados del estudio IFREI 1.5 en España
-Prof. Mireia Las Heras, ICWF

9:50 Panel  
¿Aliados o enemigos?: La respuesta desde la empresa
-Valentí Pich, Consejo General de Economistas de España
-Jordi Cornet, Consorcio de la Zona Franca de Barcelona
-Oscar Alcoberro, Otsuka Pharmaceutical

11:00 Pausa - café

11:30 Ponencia 
El cambio demográfico y su impacto en las familias y la economía
-Raúl Sánchez, Asociación de Familias Numerosas de Cataluña (FANOC)

11:50 Panel 
¿Aliados o enemigos?: La respuesta desde las políticas públicas
-Javier Benavente, Fundación Alares
-María Teresa López, Comité Nacional de Bioética, Universidad Complutense
-Enikő Győri, Embajada de Hungría

13:00 Conclusión y clausura
-Mario Garcés, Gobierno de España

dimarts, 22 de maig de 2018

La Fundació + Família i Ignacio Socías, premis "Lluitadors per la Família"



La Fundació + Família i el dircom de la IFFD (International Federation for Family Development), Ignacio Socías, han estat guardonats amb els premis nacional i internacional de "Lluitadors per la Família", promoguts per la Plataforma per la Família Catalunya-ONU.


En aquesta quarta edició dels premis, Ignacio Socías és reconegut per la feina que realitza a les Nacions Unides, ja que desenvolupa la seva activitat a Nova York. Socías ha estat al capdavant de The Family Watch, institució que investiga sobre la família i busca solucions a les seves necessitats. En els camps d'actuació d'Ignacio Socías destaquen els drets humans i drets civils, l'acció social i l'educació. Va manifestar en el seu parlament que després d'anys de dubtes la realitat s'imposa, i des de l'ONU s'està veient la necessitat de donar suport a la família en tot el món.

En nom de la Fundació + Família va recollir el premi el seu director general, Rafael Fuertes. Aquella organització es dedica a promoure la conciliació de la vida laboral, personal i familiar, sent l'instrument fonamental la creació del certificat d'Empresa Familiarment Responsable (EPR) i l'assessorament d'empreses per gestionar-lo. Rafael Fuertes va manifestar en rebre el premi de conciliar resulta rendible a les empreses perquè permet tenir uns treballadors més compromesos i la plantilla més estable. Va afirmar que conciliació no és només flexibilitat d'horaris, sinó també una actuació més global.

Ada Colau no reconeix el Dia Internacional de la Família


 NOTA DE PREMSA DE LA PLATAFORMA DEL DIA 15 DE MAIG DE 2018.

 

Avui, 15 de maig, és el Dia Internacional de la Família promogut per les Nacions Unides. Enguany l’ONU ha proposat com un objectiu i línia d’acció que les ciutats siguin “Family Friendly”.

Des de la Plataforma per la Família Catalunya-ONU es va enviar a l’alcaldessa de Barcelona, Sra. Ada Colau, i posteriorment a la resta d’alcaldes catalans a través de la Federació de Municipis de Catalunya i de l’Associació Catalana de Municipis, la proposta de que en el Dia Internacional es col·loqués  al balcó de l’Ajuntament la bandera (o un domàs o lona) amb l’escut de Família de les Nacions Unides. Per si no el tenien se’ls va enviar també l’escut.

Amb aquesta proposta no es pretenia altra cosa que fer el mateix que és habitual als Ajuntaments en diverses ocasions al llarg de l’any, quan se celebra el Dia Internacional d’un tema determinat o un especial esdeveniment.

L’alcaldessa de Barcelona, senyora Colau, ni tan sols va respondre a la petició amb justificant de recepció. Alguns grups municipals de l’oposició de l’Ajuntament de Barcelona, com el PdeCat i el PP, si van interessar-se.

La Plataforma per la Família considera lamentable la menysvaloració de l’alcaldessa Ada Colau pel Dia Internacional i el que representen les famílies.

8è Congrés de Famílies Nombroses de Catalunya al Tibidabo

 

El diumenge 3 de juny FANOC celebra el 8è Congrés de Famílies Nombroses de Catalunya en el parc d’atraccions El Tibidabo sota el lema: “Famílies nombroses, més és més”.
L’acte és exclusiu pels socis de FANOC i tindrà lloc de 10h a 12h a la sala d’actes de l’interior del Tibidabo i posteriorment les famílies podran gaudir de les atraccions del parc.
Programa:
9:30 - 9:45 Recepció de les famílies
10:00 - 10:15 Benvinguda i presentació
10:15 - 11.15 Ponència: Rosa Pich: "Com ser feliç amb 1, 2, 3... fills"
11:15 - 11:40 Entrega de premis
11:40 - 12:00 Conclusions i cloenda
El mateix dia 3 de juny  totes les famílies nombroses que ho acreditin amb el títol oficial de la Generalitat o el carnet de soci de FANOC tindran entrada gratuïta pels fills menors de 16 anys (16 anys no inclosos). I els adults tindran un 30% de descompte en l'entrada (tarifa habitual 28,50€). A més si aquest dia et fas el carnet Tibiclub, et descomptaran l'import de les entrades comprades.
L’horari del parc és de 11h a 21h.
Dues entrades gratuïtes pels inscrits al congrés (exclusiu per a socis de FANOC)
En motiu del congrés, gràcies als patrocinadors, els 30 primers socis que s’inscriguin a través del formulari de la web a l’acte, rebran 2 entrades d’adult gratuïtes pel parc d’atraccions Tibidabo.
Com fer la inscripció al congrés?
Per a fer la inscripció al congrés serà necessari que ompliu les vostres dades en el formulari que estarà disponible el dimecres 23 de maig a les 10h a la web de FANOC.
(Places limitades a 30 famílies i 10 de reserva en rigorós ordre d’inscripció)

Per a tots els fills/es de les famílies que vinguin al congrés hi haurà un servei de monitoratge per a nens a partir de 3 anys durant l’horari del congrés, de 10 a 12h.

El registre tan dels inscrits al congrés com dels nens pel servei de monitoratge es realitzarà entre les 9:30h i les 9:45h a l’estand de FANOC que estarà ubicat a l’entrada del parc, al costat de la talaia. En cap cas es donaran les entrades a qui arribi més tard de les 10h.
Així mateix, si finalment no podeu venir aquell dia haureu d’avisar com a mínim amb 72h d’antelació en cas contrari haureu d’abonar el preu de les dues entrades d’adults.
Acosta't a l'estand de FANOC

Si vens divendres al Tibidabo no oblidis d'apropar-te a l'estand de FANOC (al costat de la talaia) on totes les famílies nombroses que ho acrediteu rebreu un obsequi de FANOC (fins a finalitzar existències).

Informe sobre l'evolució de la Família a Europa 2018


El 15 de maig, l'Institut de Política Familiar (IPF) -entitat que forma part de la Plataforma- ha presentat al Parlament Europeu l'informe d'Evolució de la Família a Europa 2018 coincidint amb la celebració de l'aniversari del Dia Internacional de la Família.

Les principals conclusions de l'informe són:

Europa està immersa en un hivern demogràfic sense precedents i s'ha convertit en un continent vell, amb un gran dèficit de natalitat agreujat per l'increment del nombre d'avortaments i amb cada vegada menys matrimonis i més ruptures.

Així, els indicadors de població, de natalitat, de matrimonis, de ruptura familiar han empitjorat substancialment a Europa, posant en evidència que els problemes de família es converteixen en greus problemes de la societat.

Les dades de l'informe són eloqüents i concloents:

Europa està en un hivern demogràfic i ja avui és un continent vell -de fet les persones majors de 65 anys ja superen en més de 18 milions als joves menors de 15 anys-.

Així mateix, el problema de la natalitat s'ha tornat crític ja que cada vegada neixen menys nens (1,5 milions naixements menys que fa 40 anys) ia més hi ha un milió avortaments anuals, que el converteix -al costat del càncer- en la principal causa de mortalitat a Europa.

Finalment, s'està produint una caiguda dels matrimonis, amb cada vegada menys matrimonis i més rupturas- 1 milió de divorcis anuals- i amb les llars buidant (7 de cada 10 llars europees no tenen cap nen) ".

Europa s'està convertint en una societat desestructurada, d'individus sense cap tipus d'interrelació, en una societat esfilagarsada.

I a tot això se suma la deficitària conciliació entre la vida laboral i la vida familiar, que segueix sense resoldre.

Davant d'aquest panorama certament desolador, l'informe assenyala que és urgent canviar i reforçar les polítiques familiars que desenvolupen les diferents administracions dels Estats de la Unió, de manera que es basin en la perspectiva de família, per facilitar el compliment correcte de les seves funcions .

I és que una política de família que apunti expressament a que fa al grup familiar quant mig afectiu, educatiu, econòmic i social, suposa que no es legisli només en termes d'individus, sinó en termes i en funció de persones que viuen en una família.

I una política de família limitada exclusivament a les polítiques sectorials o a plans integrals per als membres de la família com a individus, resulta sempre una política familiar incompleta i ineficaç

Amb les aportacions d'aquest informe, i la seva presentació a Brussel·les, s'ha obert la porta al fet que els temes de família es debatin, ineludiblement, dins del Parlament Europeu.

Podeu veure l'informe a http://ipfe.org/España/ i el podeu descarregar directament aquí


dimecres, 9 de maig de 2018

La plataforma demana a l'Ajuntament de Barcelona que pengi la bandera del dia internacional de la Família


La Plataforma per la Família Catalunya-ONU ha enviat una carta a la Sra. Alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, sol·licitant que el dia 15 de maig, declarat per la ONU com a dia internacional de la família, pengi al balcó de l'ajuntament de Barcelona, una bandera amb el símbol del citat dia tal i com es fa amb altres commemoracions internacionals de la mateixa ONU. 

Aquesta petició també es farà extensiva a l'Associació i de la Federació Catalana de Municipis, perquè la traslladin a la resta de municipis de Catalunya.

El Dia Internacional de la Família va ser proclamat per l'Assemblea General de les Nacions Unides en la seva resolució 47/237 del 20 de setembre de 1993, amb l'objectiu d'augmentar el grau de conscienciació sobre els temes relacionats amb la família i fomentar els llaços familiars.

dissabte, 5 de maig de 2018

Lliurament dels IV Premis LLUITADORS PER LA FAMÍLIA


La ministra de Sanidad, Servicios Sociales e Igualdad, Dolors Montserrat, presidirá el sábado, 5 de mayo, la entrega de los Premios “Luchadores por la Familia” y las “Olas de Oro” de los Premios Cinematográficos “Família” que se entregarán en el curso de la Fiesta de la Familia y el Cine que se celebrará el Auditorio de Caixafórum de Barcelona, de la Obra Social la Caixa. La Gala ha sido organizada por la Plataforma per la Família Catalunya-ONU y la Asociación CinemaNet.

 La Fundación + Familia recibirá el premio nacional de “Luchadores por la Familia” por su iniciativa innovadora de conceder los certificados de Empresa Familiarmente Responsable (EFR) a aquellas empresas que han dado pasos importantes hacia la conciliación de la vida laboral y familiar de sus empleados. Por otro lado, Ignacio Socías, director de comunicación de la IFFD (International Federation for Family Development) recibirá el premio Internacional por su trabajo en la ONU en el campo familiar.

La películas “Converso” (David Arritíbel) y “No sé decir adiós” (Lino Escalera), recibirán la “Ola de oro” de los Premios Cinematográficos “Familia” por sus valores humanos, sociales y familiares. De otro lado, se premiará y rendirá homenaje póstumo a Josep Maria Caparrós, recientemente fallecido, por su actividad en el campo de la familia y el cine. Caparrós fue catedrático de la Universidad de Barcelona, autor de más de cuarenta libros de historia del cine, fundador y director de Film Historia, así como vicepresidente de CinemaNet desde la fundación de esta entidad.

El acto se completará con un concierto de música celta a cargo del grupo “Atlantic Clovers”.
Entre los asistentes estarán dirigentes de las Asociaciones Europeas de Familias Numerosas. Es acto es abierto y gratuito, con entrada libre hasta completar el aforo del local.

dimarts, 6 de febrer de 2018

I Jornada "Joves i Esperança"



El proper dia 15 de febrer, dijous,  la Federació de Cristians de Catalunya i la Plataforma per la Família Catalunya-ONU, tindrà lloc la Primera Jornada "Joves i Esperança". 

Amb aquest acte, els organitzadors volen mostrar i portar esperança a molta gent que no en té, especialment als joves. També els serà molt útil als professors i als pares, amb testimonis molt potents de persones que han sofert una gran urpada en la seva vida o fortes caigudes emocionals però han recuperat l'esperança.

L'acte tindrà lloc a l'església de Sant Vicenç de Sarrià (Barcelona),  a les 19:15 hores.

Donaran els seus testimonis Dolores Bueno i Raül Eguía, mentre la doctora i especialista en teràpia familiar Emma Bellver situarà la capacitat de la família per donar esperança.

Esteu tots convidats!!!



CinemaNet presenta una guía para ayudar a familias e instituciones a usar el cine como herramienta educativa

Con el objetivo de ayudar a colegios, asociaciones, parroquias, familias y demás colectivos comprometidos con la educación a aprovechar todo el potencial del cine como herramienta, la asociación CinemaNet ha publicado un completo manual para desarrollar Cinefórums.


El libro, ya a la venta en Amazon tanto en formato e-book como en formato impreso, consta de dos partes: una en la que se repasa la teoría y la práctica del Cinefórum como actividad y otra segunda en la que se afronta el principal escollo a la hora de plantear una actividad de este tipo: ¿qué película escoger? Cada semana se estrenan decenas de películas nuevas, que se añaden a una inmensidad de cine realizado.

CinemaNet propone una clasificación de películas por áreas temáticas, de cara a la preparación de Cinefórums para tratar alguno de estos temas. De cada uno de estos –amistadracismoeducacióninfidelidadfamilia o perdón, por decir algunos- presentamos en el libro tres películas seleccionadas con su correspondiente comentario. El contenido del libro resume el resultado del trabajo de muchos colaboradores de CinemaNet en la web de la asociación a lo largo de los años.

Familias numerosas, numerosas en felicidad


Us presentem el Vídeo que ha fet la Federació Espanyola de Families Nombroses per celebrar el seu 50 aniversari. Per molts anys!!!! 

"proyectode2ymas" un blog sobre família.

Us recomanem aquest blog fet per la nostra amiga de la Plataforma, Pilar.  En ell es tracten temes diversos sobre nuviatge, matrimoni, família i educació en valors. Si esteu interessats el podeu consultar a http://proyectode2ymas.blogspot.com.es

dimarts, 26 de setembre de 2017

CICLE DE CINEFÒRUMS: "LLUITADORS PER LA JUSTÍCIA, LA LLIBERTAT I LA DIGNITAT DE LES PERSONES".


RESERVAT EL DIA 29 DE SETEMBRE I TOTS ELS DIVENDRES D'OCTUBRE!!!
 CICLE DE CINEFÒRUMS A BONAIGUA SOBRE "LLUITADORS PER LA JUSTÍCIA, LA LLIBERTAT I LA DIGNITAT DE LES PERSONES".

 ENTRADA GRATUÏTA.



dijous, 15 de juny de 2017

Las Funciones Sociales de la Família



Os presentamos el nuevo vídeo del Instituto de Política Familiar (IPF) denominado “Las Funciones Sociales de la Familia” 

Este vídeo completa la trilogía sobre la nupcialidad que hemos desarrollado en el IPF. Una trilogía compuesta por los siguientes vídeos “La nupcialidad en España”, “La Ruptura familiar” y las “Funciones sociales de la familia”.  

El vídeo “Las Funciones Sociales de la Familia”  aborda las 10 principales funciones sociales que cumple que son:

  1. La familia es un bien para la persona.
  2. La familia es un antídoto contra el individualismo y la soledad crónica.
  3. La familia es el ambiente propicio para el desarrollo personal.
  4. La familia es transmisora de la vida de cada ser humano.
  5. La familia es educadora de virtudes y valores.
  6. La familia es el primer y mejor centro de educación.
  7. La familia es garantía de solidaridad intergeneracional.
  8. La familia es un colchón de amortiguamiento de los efectos dramáticos de problemas como el paro, crisis económicas, crisis familiares, las enfermedades, la dependencia, etc.
  9. La familia es el pilar básico del sistema económico.
  10. La familia es forjadora de cohesión social.

Los permisos parentales como instrumentos para la igualdad de género



Actualmente, y gracias a las políticas encaminadas a conciliar la vida laboral y familiar, cada vez son más los hombres que piden permisos para poder criar a sus hijos al nacer. Estas nuevas políticas suponen un avance hacia la igualdad de género, pero en España todavía existe una gran diferencia en el uso que hombres y mujeres hacen de estos permisos.

Os recomendamos este interesante articulo del Observatori Social de "La Caixa", elavorado por expertos de la Universidad Autonoma de Madrid en el que se analiza este fenomeno. 

Para leer el articulo completo clicar AQUÍ 

dissabte, 3 de juny de 2017

La Plataforma per la Família al FiraGran 2017


Com cada any ens trobareu al FiraGran. Podeu consultar les activitats en aquest enllaç.

Ignasi Bofarull: “En España vivimos un papanatismo digital”



Ignasi Bofarull, doctor en Ciencias Sociales y en Sociología de la Familia y de la Educación, investigador del Instituto de Estudios Superiores de la Familia (UIC), orientador familiar y autor de libros como “Enganchados a las pantallas” y “Juego y tiempo libre, un reto para la familia”, manifestó que “en España estamos viviendo un papanatismo digital”. Añadió: “hay que restringir lo digital” y “con tanta pantalla, los niños y jóvenes pierden capacidad de empatía y de relación”.

Bofarull se refería a la obsesión por el uso de medios digitales y el otorgar a estos un valor excesivo, con la contrapartida de que disminuye la relación directa entre las personas, y de forma especial entre jóvenes y niños, así como la dedicación al estudio, el deporte y otras actividades.

El experto en estos temas hizo tales manifestaciones en el curso de la conferencia organizada por la Plataforma per la Família Catalunya-ONU bajo el título “Familia, televisión pantallas. ¿Qué hacer con nuestros hijos” dentro del ciclo “Respuestas de la Familia a los retos de hoy” que tuvo lugar en el Salón de Actos del Oratorio de Bonaigua.

Romper esquemas

Ignasi Bofarull afirmó que no tiene sentido y no es saludable que niños de menos de dos años hagan uso de las pantallas, a pesar de que a los adultos pueda hacerles mucha gracia cómo los pequeños hacen ir aquí y allá las imágenes. “Los niños han de jugar, saltar, hablar, no estar con las pantallas”, aseguró. Por ello se mostró contrario a un uso significativo de pantallas en los parvularios.

También han de restringirse su uso en otras edades sobre todo en niños ya mayores u adolescentes, y aseguró que “los padres han de ponerse firmes. No vale que los hijos les digan que todos los compañeros de su edad lo hacen, o que todos tienen pantallas o tablets. Que corten”. Se declaró especialmente contrario a que los chicos tengan pantallas en las habitaciones.


Bofarull no dejó de decir que lo conseguido con el mundo digital es magnífico y permiten grandes avances, pero no tiene porqué absorberlo todo y llevarse a todo. Afirmó que una buena parte de los mismos profesores no son conscientes del error de hacerlo todo y centrar la educación en base a pantallas y promover su uso hasta el extremo, y afirmó “para muchas cosas hay que volver al lápiz y a la goma de borrar”. Aseguró los chicos y jóvenes deben “hacer deporte, cuidar la higiene del sueño, hacer amistades de verdad”, y usar menos pantallas. Recordó como algunos grandes creadores de medios digitales no han querido que sus hijos hagan uso de las pantallas, lo que prueba el peligro que en ellas ven.

dimecres, 24 de maig de 2017

Xerrada "Família, Televisió, Pantalles- Què fer amb els fills?"

El proper divendres, dia 26, tindrem la darrera de les conferències del cicle que com a Plataforma fem a Bonaigua. Per suposat us esperem i demanem que inviteu a altres. Serà sobre el tema "Família, Televisió, Pantalles- Què fer amb els fills?", i que pronunciarà Ignasi Bofarull. Pot ser ben útil a tots, pares, avis, mestres, monitors, tota mena d'educadors. Esteu tots convidats!

Les sessions d’aquest cicle es desenvolupen a la Sala d’Actes de l’Oratori de Santa Maria de Bonaigua.

5 razones serias para no regalar móviles a los niños por la Primera Comunión, ni tampoco después


Jorge Flores, informático especializado en educar en la seguridad digital, director de Pantallas Amigas (www.pantallasamigas.net), ha comentado con Laura Peraita, del suplemento de familia del diario ABC, al menos 6 razones por las que no se deben regalar teléfonos móviles a los niños, algo que empieza a ponerse de moda cuando llegan las Primeras Comuniones.

Raül Sánchez parla de la urgència d’aplicar polítiques familiars


Raül Sánchez, membre de la Junta Directiva de la Plataforma per la Família Catalunya-ONU, director executiu de FANOC, secretari general ELFAC (European Large Families Confederation) i ex director del Institut Superior d’Estudis de la Família de Universitat Internacional de Catalunya, va exposar les diverses polítiques familiars que es desenvolupen a Europa en una conferència sobre el tema de “Els ajuts a la família a Catalunya, a Espanya i a la Unió Europea”, dins del cicle sobre “Respostes de la Família davant reptes d’avui” organitzat per la Plataforma a la Sala d’Actes de l’Oratori de Bonaigua, a Barcelona.

El ponent va mostrar com a diversos països fa pocs anys ni tan sols s’havien plantejat tenir polítiques familiars, mentre que avui se’n han donat compte de la seva necessitat i fins i tot urgència, si més no per les greus perspectives que es deriven de l’hivern demogràfic, quan no hi ha relleu generacional i arran d’això perilla el desenvolupament econòmic i el pagament de les pensions.

Sánchez va senyalar que l’enorme caiguda de la natalitat, que a Espanya es va produir a partir de 1980 de forma dràstica, es un fenomen nou en la història, ja que sempre havia estat superior el nombre de naixements que el de defuncions, amb petites excepcions puntuals com en cas de guerres o catàstrofes. Ara, sense que s’hagi produït cap gran cataclisme, la natalitat cau a cotes mínimes, molt lluny de permetre el relleu generacional.  

El director de FANOC i membre de la Plataforma va fer una anàlisi de causes que poden influir en aquesta situació, des del problema de l’habitatge o la precarietat laboral fins el canvi derivat de la incorporació de la dona al món laboral i els nous valors. 

Va senyalar també que Espanya s’ha convertit en un paradís de la fecundació in vitro, degut a que com un elevat percentatge de les dones no tenen fills a les edats que son normals segons la biologia i esperen fins al darrer període de l’edat fèrtil, i al final recorren a aquella fecundació.

Per a Sánchez, la primera meitat del segle XX va ser la de la revolució de la dona per aconseguir el seus drets, la segona meitat del segle XX va ser la de l’ecologia, i la primera meitat del segle XXI hauria de ser la de la família.

LA RUPTURA FAMILIAR A ESPANYA

Dia Internacional de les Famílies: FANOC demana restablir a Catalunya la prestació universal pels infants a càrrec

Aquesta ajuda universal va ser suprimida per la Generalitat al juliol de 2011, com una mesura temporal i amb la promesa de restablir-la quan abans

Des de l’any 2003 fins el 2011 totes les famílies de Catalunya amb fills de 0 a 3 anys van rebre una prestació anual per fill a càrrec d’uns 650 euros. En el cas de les famílies nombroses i monoparentals l'import pujava fins els 745 per a tots els infants fins als 6 anys d'edat. Aquesta ajuda que va quedar congelada l'any 2010 i al juliol del 2011 es va suprimir, deixant un deute per pagar a milers de famílies catalanes, que no s'ha finalitzat de pagar fins al 2016, cinc anys després.

Des de llavors només s'ha mantingut una ajuda per naixement, i actualment, condicionada a una renda familiar amb uns llindars molt baixos: per exemple, una família amb dos fills que ingressi més de 16.000 euros bruts a l’any ja queda fora de l’ajuda. Des de la supressió de la ajuda universal per infant les taxes de pobresa infantil han anat creixent a Catalunya, de manera especialment greu entre les famílies nombroses i monoparentals, tal com han destacat els darrers informes del Síndic de Greuges, Caritas, Save the Children o UNICEF. Segons aquests informes, actualment la inversió en polítiques d’infància a Catalunya és de tan sols el 0,9% del PIB, menys de la meitat que la mitjana europea (2,2%).

Per  FANOC, és necessari i urgent que es restableixi l'ajuda universal que ja existia, i es recuperi la inversió en suport a les famílies. Segons el seu director executiu, Raul Sanchez, "no potser que abans Catalunya fos capdavantera en aquestes mesures, en les que anàvem molt endarrerits respecte a Europa, i ara hàgim tornat a anar endarrere, provocant que la pobresa infantil passi a ser un dels principals problemes. Per altra banda, aquesta absència de les polítiques familiars en l'agenda pública fa arribar a les famílies el missatge de que tenir infants no té valor social, i això és molt greu en el context de la caiguda tan greu de la fecunditat que patim des de fa anys". FANOC reclama fer de Catalunya un país amigable per a les famílies, i això s'ha de reflectir en els pressupostos del Govern.

"Restablir la prestació per fill universal dona confiança a les famílies que voldrien tenir fills, a més de facilitar la protecció social dels infants a càrrec”, segons ha afirmat el seu director executiu, Raúl Sánchez, que anuncia "una campanya per aconseguir el compromís de totes les forces polítiques per restablir aquesta prestació ja des del gener del 2018".

diumenge, 14 de maig de 2017

La Plataforma Catalunya-ONU denuncia limitacions al dret dels pares a elegir centre educatiu

Les Nacions Unides han decidit per a aquest any 2017 que el Dia Internacional de la Família que se celebra el 15 de maig es focalitzés en el tema de “Família, Educació i Benestar”, destacant també la importància del rol de les famílies en les polítiques orientades a millorar la qualitat de l’Educació i al desenvolupament sostenible. Així ho ha comunicat la responsable del Focal Point on the Family de la ONU, Renata Kaczmarska, a les institucions familiars relacionades amb l’ONU.

La Plataforma per la Família Catalunya-ONU ha organitzat en aquesta línia un cicle de conferències sobre temes educatius que es desenvolupen a Barcelona els divendres del mes de maig. Per una altra banda, la Plataforma fa pública la següent Declaració, en la qual critica l’actuació dels Governs d’algunes Comunitats Autònomes d’Espanya que estan limitant el dret dels pares a escollir el centre que desitgin pels seus fills en funció de les seves conviccions morals i religioses:

“Algunes CC.AA. han eliminat de manera arbitrària concerts educatius amb centres escolars, alguns dels quals relacionats amb institucions catòliques. Denunciem aquest fet, que vulnera l’article 27 de la Constitució, que reconeix el dret dels pares a elegir els centres, i que els seus fills puguin rebre formació religiosa o moral segons les seves conviccions.

“Aquest reconeixement del dret dels pares a elegir l’educació dels seus fills està també clarament definit en diverses declaracions de les Nacions Unides”.

“Demanem també, en concret, al Govern de la Generalitat de Catalunya que no limiti aquesta llibertat, com està passant a altres CC.AA. d’Espanya”.

En un altre ordre de coses, la Plataforma demana als Ajuntaments de Catalunya que la bandera de la Família –també reconeguda per l’ONU- onegi als Ajuntaments, de forma similar a com es fa en altres celebracions i jornades.


La Plataforma per la Família Catalunya-ONU ha recordat, a més, tant al Govern espanyol com al català, la importància d’avançar cap a prestació universal per fill a càrrec, sense límit en la renda, com existeix en la major part de països d’Europa.

conferència online de la ONU

El Centre de Coordinació de les Nacions Unides sobre la Família ha organitzat una discussió en línia per celebrar el dia internacional de la família. L'acte es retransmetrà des de la seu de les Nacions Unides a Nova York, i us podeu inscriure al següent enllaç:

http://unsdn.org/2017/05/10/families-education-and-well-being/ 

La data límit és el dimecres, 17 de maig.

La transmissió per Internet (tant en viu i arxivat) estarà disponible a: http://webtv.un.org/ 

Més informació a la pàgina web de l'ONU: https://www.un.org/development/desa/family/international-day-of-families/idf2017.html 

Emma Bellver exposa les diferències home-dona en les relacions familiars


La doctora Emma Bellver va pronunciar la primera de les conferències del cicle “Respostes de la Família davant dels reptes d’avui” organitzat per la Plataforma per la Família Catalunya-ONU el maig de 2017. Forma part de les activitats promogudes en relació al Dia Internacional de la Família que se celebra el 15 de maig.

Emma Bellver va desenvolupar el tema “Son les dones de Venus i els homes de Mart?”, senyalant les diferències home-dona. Després d’explicar el desenvolupament intrauterí de l’ésser humà des del moment de la gestació, amb la conseqüent diversificació posterior. va desenvolupar àmpliament les diferències en la psicologia de l’home i de la dona, les capacitats d’interrelació, la major tendència de les dones a la comunicació i la dels homes a l’acció, la importància de saber escoltar i la de no dramatitzar discrepàncies que essent petites porten a conflictes si no es té prou sentit de comprensió i tolerància, la diversitat en la sexualitat entre l’home i la dona i en la pròpia apetència sexual, i molt altres aspectes. La sessió, a més de divulgativa, tenia l’objectiu pràctic d’ajudar a la relació entre les persones, especialment en la vida matrimonial.

La doctora Emma Bellver es llicenciada en Medina i Cirurgia, pediatra, va ser professora de la Universitat Internacional de Catalunya, coordinadora del Máster de Teràpia Familiar en el qual està especialitzada, es autora del llibre “Mi primer bebé” i es dedica professionalment a l’assessorament familiar. Es mare de sis fills.

Les sessions d’aquest cicle es desenvolupen a la Sala d’Actes de l’Oratori de Santa Maria de Bonaigua. Continuaran el proper dia 19 de maig amb l’exposició de “Els Ajuts a la Família a Catalunya, Espanya i la UE” per part de Raül Sánchez, director general de FANOC i secretari general de la Federació de Famílies Nombroses Europees, i el dia 26 amb la conferència “Família, Televisió i Pantalles, què fer amb els fills?” a càrrec d’Ignasi Bofarull, doctor en Ciències Socials i en Sociologia de la Família i autor del llibre “Enganchados a las pantallas”.

veure totes les fotos aquí

La Plataforma homenatja a Cecília Bosch i Chema Postigo


La Plataforma per la Família Catalunya-ONU ha fet el dia 5 de maig de 2017 un homenatge a Cecília Bosch, que va ser vicepresidenta de la Plataforma, i a José María (Chema) Postigo, pare de la família més nombrosa d’Espanya i actiu col·laborador d’organitzacions familiars.

Cecilia Bosch va morir el 25 de novembre de 2016, i estava previst fer-li homenatge poc temps després, però la mort posterior del seu marit, Josep Puyol, va aconsellar ajornar-ho. Chema Postigo va morir el 6 de març de 2017, i es va preveure fer-li també abans el públic reconeixement, però va semblar oportú deixar passar unes setmanes.

En primer lloc es va celebrar una missa per les seves ànimes a l’Oratori de Santa Maria de Bonaigua, al que va seguir l’homenatge a la Sala d’actes.

Al presentar la figura dels dos homenatjats, el president de la Plataforma, Daniel Arasa, va senyalar que més important que qualsevol reconeixement humà era l’oració, i per això havien celebrat i ofert la missa, afegint que probablement Cecília i Chema ja seran amb el Pare, per haver estat dues persones profondament cristianes i molt entregades, i no els faran falta els sufragis, però aquests aprofitaran per a altres.

El president de la Plataforma va afegir que, malgrat la superioritat d’allò espiritual, no deixaven de fer un recordatori públic d’aquestes persones per la importància humana de que tots tinguem “referents” positius per la seva exemplaritat, perquè no abunden gaire en l’àmbit extern de la nostra societat, en la política, els espectacles, el món econòmic, esportiu, artístic, de la moda, el cinema, etc. Va senyalar que Cecília i Chema van ser dues persones que han deixat una gran petjada positiva i que les seves vides foren d’una gran generositat, afegint que “eren dues persones que no tenien problemes personals. Això no era de cap manera perquè tot els sortís bé, rodó, sinó perquè es dedicaven intensament als demés, a pensar en els problemes dels altres fins al punt que no tenien temps per a preocupar-se d’ells mateixos”.

Cecília, lluitadora contra la pobresa

Al referir-se específicament a Cecília el president de la Plataforma va exposar el treball realitzat amb la Fundació Escó, els esforços al Raval cada estiu per a donar esmorzar i dinar a 200 o 300 nens de famílies pobres durant dos mesos, la seva activitat a La Mina, a Badalona, la col·laboració amb l’Hospital de Mollet, etc., així com altres nombroses institucions, entre elles la pròpia Plataforma, en la qual va treballar intensament.

Daniel Arasa va recordar que Cecília va ser una gran lluitadora per la família, de manera especial en combatre la pobresa ajudant a les més necessitades, va resaltar l’ascendent que tenia sobre molta gent, la qual assistia als actes perquè ella els invitava i li estaven molt reconeguts pel que havia fet per ells. 

Fent referència a l’activitat pública de Cecília, el president de la Plataforma va recordar que havia militat a Convergència Democràtica i amb el que feia i amb les relacions que tenia hagués pogut ser diputada, regidora de Barcelona, directora general “i fins i tot potser consellera”, però ella sempre va rebutjar càrrecs i honors, per a dedicar-se a servir.

Van recollir l’estatueta del reconeixement dues filles de Cecília Bosch, Cecília i María del Mar Puyol, que van la fer referència a la gran estimació i entrega de la seva mare i que “l’únic retret que li puc fer es que es que dedicava tant als demés que no es cuidava d’ella mateixa”, va dir María del Mar.

Els va fer el lliurament de l’estatueta Pere Berengueras, membre de la Junta Directiva de la Plataforma i col·laborador de Cecília. 

Es de senyalar la presència de la mare de Cecília a l’acte. 

Chema i l’Orientació Familiar

Daniel Arasa va recordar que Chema Postigo era el pare de la família més nombrosa d’Espanya dels darrers anys, amb 18 fills, i que ell i la seva esposa, Rosa Pich-Aguilera, han estat persones entregades no solament als seus sinó també als demés, essent sempre exemple de lluita i d’alegria.

Chema no va tenir una vida familiar fàcil, ja que, entre altres dificultats, tres dels fills van morir, i uns quants més van tenir cardiopaties congènites.

“Un pot pensar, va dir el president de la Plataforma, que amb una família tan supernombrosa Chema i Rosa ja tindrien prou feina per a tirar endavant, que es tancarien en ells mateixos  i no hi hauria temps per dedicar a ningú més. Però no es van aturar aquí, sinó que van treballar pels demés en diversos camps, especialment en el de l’Orientació Familiar. De Chema se’n recorden des de Rússia o Polònia fins al Brasil o Estats Units perquè va anar allí a impartir cursos d’Orientació Familiar, ajudant a molts de pares en l’educació dels seus fills, en millorar les relacions al matrimoni i amb la resta de familiars, així com aprendre a afrontar i resoldre els problemes”.  Tanmateix, va recordar que Chema i Rosa feien arreu presentacions i conferències relacionades amb el seu llibre “Cómo ser feliz con dos, tres... hijos”, mostrant a les famílies que no han de tenir por a que vinguin fills, que cal rebre’ls amb alegria i que se surt endavant malgrat les dificultats.

Daniel Arasa va evidenciar el sentit pedagògic, la humilitat i amabilitat amb les quals Chema impregnaven totes les seves activitats.

Van recollir l’estatueta de mans del president de la Plataforma la vídua, Rosa, i un dels fills. El noi va expressar l’agraïment i el gran record que tenien del seu pare.

L’estatueta que es va entregar es una rèplica del Monument a la Família que les entitats familiars catalanes van erigir l’any 1996 i que està a l’entrada de la ciutat de Tortosa.

veure totes les fotos aquí